top of page

Intel·ligència artificial als mitjans de comunicació: un inventari de casos d'ús

Writer: Patrícia
Patrícia
Sep 3, 2025
7 min de lectura

Actualitzat: Oct 7

La intel·ligència artificial està transformant els mitjans de comunicació, però entendre com ho està fent requereix anar més enllà de les prediccions, les tendències i els anuncis sobre noves tecnologies. Quins problemes estan intentant resoldre els mitjans amb IA? En quins processos l’estan incorporant? Quines aplicacions concretes estan desenvolupant i quines tecnologies utilitzen?


Fa prop de 15 anys que estudio la relació entre intel·ligència artificial i comunicació. A més, des de 2018, he anat recopilant i analitzant casos d’ús d’intel·ligència artificial en mitjans de comunicació, inicialment com a part de la meva recerca doctoral i posteriorment com a part del meu treball de recerca i aplicació professional que li dona continuïtat.


Explora els casos d'ús de IA als mitjans

Consulta la base de dades de casos documentats d’ús de la intel·ligència artificial en mitjans de comunicació i filtra els casos per país, any, categoria, fase de producció i objectiu:







El resultat és un corpus que s’ha anat construint progressivament al llarg dels anys. Els casos no es van recopilar inicialment amb l’objectiu de crear una base de dades pública, sinó com a part d’un treball de recerca i documentació propi. Amb el temps, aquest inventari va anar creixent i es va convertir també en una eina per observar l’evolució dels usos de la intel·ligència artificial en el sector.


El 2025 vaig decidir compartir públicament aquest inventari, posant a disposició una base de dades amb els casos recopilats juntament amb l’enllaç a la font original. La voluntat de compartir coneixement i facilitar l’accés a les fonts ha acompanyat el projecte des de llavors.


Ara, amb l'explorador de casos, aquest inventari fa un pas més.


Metodologia



Un corpus construït al llarg del temps

Com deia, aquest projecte és el resultat d’una línia de recerca sobre intel·ligència artificial, comunicació i mediació algorítmica que es desenvolupa des de fa prop de 15 anys.

La recopilació sistemàtica de casos d’ús d’intel·ligència artificial en mitjans de comunicació va començar el 2018, en el marc de la meva recerca doctoral, i ha continuat posteriorment. La base de dades actual és, per tant, el resultat d’un procés acumulatiu de recopilació, lectura, verificació i anàlisi desenvolupat al llarg del temps.

Els casos han estat identificats i analitzats individualment. Per dur a terme la sistematització posterior de la informació s’han fet servir eines d’intel·ligència artificial. En concret, per estructurar, normalitzar i classificar el corpus, sempre amb verificació i revisió humana.

La recerca que sustenta aquest projecte parteix d’una perspectiva multidisciplinària. A més dels estudis sobre comunicació, periodisme i tecnologia, incorpora aportacions de camps com la filosofia, l’ètica, la tecnoètica, els estudis sobre tecnologia i societat i altres disciplines relacionades amb la mediació algorítmica.

Les referències acadèmiques que han fonamentat aquesta recerca es poden consultar àmpliament a la meva tesi doctoral i al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación: El factor humano en la era de la mediación algorítmica (Editorial UOC, 2024).


Què entenem per intel·ligència artificial?

En aquest projecte s’adopta la definició de sistema d’intel·ligència artificial establerta en el Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (AI Act):


Sistema basat en màquines que està dissenyat per funcionar amb diversos nivells d’autonomia i que pot mostrar capacitat d’adaptació després del seu desplegament, i que, per a objectius explícits o implícits, infereix, a partir de l’entrada que rep, com generar sortides com ara prediccions, continguts, recomanacions o decisions que poden influir en entorns físics o virtuals.

Aquesta definició permet abordar la intel·ligència artificial des d’una perspectiva àmplia i també històrica. El corpus inclou, per tant, aplicacions anteriors a la generalització de la IA generativa actual quan utilitzen tècniques pròpies de la intel·ligència artificial, com la generació automàtica de llenguatge (NLG), l’aprenentatge automàtic, el processament del llenguatge natural o la síntesi de veu.


Alhora, no tota automatització algorítmica es considera necessàriament intel·ligència artificial. Quan un sistema es limita a executar regles, plantilles o fluxos predefinits i les fonts no permeten identificar l’ús de tècniques d’IA, es manté aquesta distinció en la classificació. L’objectiu és evitar tant excloure aplicacions històriques d’IA com atribuir aquesta condició a sistemes la naturalesa tècnica dels quals no està documentada.



Què entenem per cas d’ús?

Per formar part del corpus, un cas ha de correspondre a una aplicació concreta de la intel·ligència artificial en el context d’un mitjà o organització de comunicació.

Entenem per cas d’ús:

Una aplicació pràctica i específica d’aquesta tecnologia destinada a resoldre una necessitat concreta, millorar un procés, optimitzar recursos o generar valor, ja sigui a nivell operatiu, estratègic o de servei.

Aquesta definició permet diferenciar els casos d’ús concrets de les simples declaracions d’intencions, els anuncis genèrics sobre intel·ligència artificial o els continguts que simplement esmenten aquesta tecnologia.


Identificació, verificació i fonts

Cada cas és analitzat a partir de la informació disponible sobre la iniciativa, i la base de dades incorpora l’enllaç a la font original perquè el cas pugui ser consultat directament.

La identificació dels casos parteix d’una revisió de fonts diverses: mitjans de comunicació, institucions, projectes de recerca, bases de dades, publicacions especialitzades, podcasts i altres recursos relacionats amb l’aplicació de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la comunicació.

La voluntat de compartir les fonts forma part del projecte des del seu origen. Al llarg d’aquesta recerca he recopilat i compartit recursos procedents de diferents organitzacions i projectes.

Aquest mateix enfocament és present en altres recursos que he elaborat, com la recopilació de més de 70 guies i decàlegs sobre l’ús responsable de la intel·ligència artificial en el periodisme i els mitjans de comunicació i organitzacions d’arreu del món, que també continuo actualitzant.

Tots aquests projectes comparteixen una mateixa lògica: facilitar coneixement estructurat, rigorós i útil a les persones que investiguen, ensenyen, treballen o prenen decisions en aquest àmbit.


Sistematització i normalització

La informació dels casos es normalitza mitjançant categories i un vocabulari controlat, amb l’objectiu de facilitar-ne la consulta i comparació.

Quan diferents fonts descriuen una mateixa iniciativa, es procura identificar-la com un únic cas i evitar duplicacions.

Les eines d’intel·ligència artificial formen part d’aquest procés de sistematització, especialment per a tasques d’estructuració, classificació i normalització. Tanmateix, no substitueixen l’anàlisi ni la verificació dels casos.


Què es pot saber —i què no— de cada cas

Un dels principis del projecte és no presentar com a dada allò que les fonts disponibles no permeten afirmar.

La informació publicada pels mitjans és molt desigual. En alguns casos és possible identificar amb precisió la tecnologia utilitzada; en altres, la informació es limita a descriure l’aplicació, l’objectiu o el resultat.

La intervenció humana és especialment difícil de determinar en molts casos. Que una organització descrigui una aplicació com a automatitzada no permet necessàriament saber quin grau de supervisió o intervenció humana existeix en la pràctica.

Per aquest motiu, no classifico el grau d’intervenció humana quan la informació disponible no permet determinar-lo amb prou seguretat.

El mateix criteri s’aplica a l’arquitectura tècnica. Un mitjà pot comunicar quina eina, model o tecnologia utilitza sense explicar com està construït el sistema, quins altres components intervenen o com s’integren entre si.

L’arquitectura no s’infereix quan no està documentada. Reconstruir-la a partir d’informació parcial introduiria un grau d’especulació que no estaria metodològicament justificat.


Biaixos i límits del corpus

La base de dades no és un cens exhaustiu de l’ús de la intel·ligència artificial als mitjans de comunicació. Recull casos identificats i documentats a partir de les fonts disponibles.

És per això que existeix un important biaix de visibilitat: els mitjans no comuniquen tots els projectes que desenvolupen i alguns són molt més transparents que altres. Aquesta diferència pot estar relacionada amb el país, la cultura institucional, les polítiques de comunicació, els recursos disponibles o la tradició de transparència de cada organització.

També existeix un biaix derivat del propi procés de recerca. El corpus ha prestat especial atenció a mitjans pioners en l’experimentació amb intel·ligència artificial i a organitzacions que comuniquen activament les seves iniciatives, així com a mitjans de Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, alguns mitjans especialment actius i transparents en la comunicació dels seus projectes, com la BBC o The New York Times, o determinats mitjans catalans i espanyols tenen una presència destacada en el corpus.

Això significa que la distribució dels casos no es pot interpretar directament com una mesura de l’adopció de la IA. Un país, un mitjà o una organització amb més casos documentats pot reflectir una major disponibilitat d’informació o una major predisposició a comunicar les seves iniciatives, però no necessàriament un nivell d’adopció proporcionalment superior.

De la mateixa manera, l’absència d’un cas a la base de dades no implica que aquella pràctica no existeixi.


Un corpus en evolució

La base de dades és un projecte viu i aspira a incorporar molts més casos a mesura que es localitzin, documentin i analitzin noves iniciatives.

Els casos també poden ampliar-se, corregir-se o actualitzar-se quan apareix nova informació. Això és especialment rellevant en un àmbit com la intel·ligència artificial, en què les eines, els models, les aplicacions i els projectes evolucionen ràpidament.

Per aquest motiu, la base s’ha concebut com un recurs per explorar, contrastar i formular preguntes, més que com una font destinada a produir una única interpretació del sector.


Com que aquesta taula està concebuda com una eina col·lectiva i en evolució, si coneixes algun cas que no estigui recollit i el vols compartir als comenaris o l'envies a aquesta contacte estaré encantada d'afegir-lo, sempre citant correctament la font. I si aquest treball et resulta útil per a la teva pràctica, docència o recerca, m'alegrarà saber-ho i comptar amb la teva cita (com citar).


Si prefereixes consultar el contingut de la taula en què es basa l'explorador, ho pots fer tot seguit, desplaçant-te tant horitzontalment com verticalment amb el cursor. Només cal que situïs el ratolí sobre la taula per habilitar el desplaçament.



Per realitzar aquest treball de recopilació i anàlisi de casos d’ús d’intel·ligència artificial en mitjans de comunicació, m’han resultat especialment útils diverses fonts que també em dedico a difondre a través del meu web, on mantinc actualitzat un llistat de fonts sobre casos i eines d’intel·ligència artificial aplicades al periodisme.


Aquesta iniciativa forma part d’un treball que desenvolupo des de fa més de 15 anys per observar com la intel·ligència artificial transforma la comunicació. Ho he fet des de la divulgació i la recerca acadèmica, amb una tesi sobre ètica, IA i comunicació que vaig defensar el 2022 i, en el marc d’aquesta investigació, elaborant un informe i un decàleg per a l’adopció responsable de la IA que va publicar el Consell de la Informació de Catalunya l’any 2021. Però també des de la col·laboració amb mitjans, institucions públiques, fòrums de discussió i espais de formació, sempre amb una mirada crítica i constructiva. Intentant, en la mesura del possible, que els debats sobre tecnologia no perdin de vista el valor del que és humà.



Article redactat amb l’ajuda d’una eina d’IA generativa.




Explora els casos d'ús de IA als mitjans

Consulta la base de dades de casos documentats d’ús de la intel·ligència artificial en mitjans de comunicació i filtra els casos per país, any, categoria, fase de producció i objectiu:









Com citar aquest article:

Ventura-Pocino, P. (2025, setembre 4). Intel·ligència artificial als mitjans de comunicació: un inventari de casos d'ús. https://www.patriciaventura.me/ca/single-post/intel-lig%C3%A8ncia-artificial-als-mitjans-de-comunicaci%C3%B3-un-inventari-de-casos-d-%C3%BAs

 
 
 

4 comentaris


Convidat
24 de set.

Thanks for sharing this informative article. I was interested in information about winpkr login, and the explanation made the topic easier to understand. Guides like this can help readers learn about account access and common requirements. It is also important to protect login details and use secure, trustworthy sources when accessing any online account.

M'agrada

Convidat
20 de juny

thanks for the detailed explanation. instagram video download helps a lot.


M'agrada

Convidat
08 de juny

Mình có lần lướt đọc mấy trao đổi trên mạng شيخ روحاني thì thấy nhắc nên cũng tò mò mở ra xem thử cho biết. Mình không tìm hiểu sâu جلب الحبيب chỉ xem qua trong thời gian ngắn để quan sát bố cục جلب الحبيب cách sắp xếp شيخ روحاني các mục và trình bày nội شيخ روحاني dung tổng thể. Cảm giác là các phần được trình bày khá gọn, các Berlinintim mục rõ ràng nên đọc lướt cũng không bị rối Berlinintim với mình như شيخ روحاني vậy là đủ để nắm tin cơ bản rồi. جلب الحبيب

😍

M'agrada

Convidat
04 de març

I read the post about artificial intelligence in the news, and it opened my eyes to how much tech is shaping stories and the way we get information today. It reminded me of a time I was so swamped with school and work that I had to do my job placement exam really late at night and barely slept, and that taught me about handling stress and planning ahead.

M'agrada

A les xarxes socials

  • X
  • LinkedIn Social Icon
Arxiu
Cercar per tags
bottom of page