Cada cop confiarem més en les possibilitats Intel·ligència Artificial per fer millor periodisme

Un any més, al Journalism AI Festival, hem pogut gaudir d'interessantissimes reflexions i experiències actuals sobre com s'està aplicant la IA als mitjans de comunicació de tot el món. Hem conegut més casos d'ús de la IA per fer investigació periodística, per identificar contingut valuós entre enormes bases de dades, per detectar desinformació... també s'han compartit nous casos d'auditoría periodística d'algoritmes. En un camp en ple desenvolupament, val molt la pena fer un repàs a totes les iniciatives que es van presentar per situar-nos i fins i tot valorar quines pot tenir més sentit adoptar en el nostre medi. Des d'una perspectiva més general, també s'ha reflexionat sobre com l'adopció de la IA als mitjans continuarà avançant, en una tendència que no deixa de créixer, malgrat que aquest sector encara segueixi darrere de molts d'altres a l'hora d'integrar automatització en els seus processos. Aquest retard ha estat un dels problemes que es van exposar a la sessió, que es va dedicar a projectar escenaris de futur per a la Intel·ligència Artificial en el periodisme. En concret, es va centrar en com es donarà, cada cop més, la integració de la IA en els processos de les redaccions i es van assenyalar alguns dels reptes que comportarà des d'un punt de vista estratègic, al llarg dels propers anys.

La sessió, moderada pel professor Charlie Beckett, Director del projecte Journalism AI i titulada El futur de la IA al periodisme, va comptar amb la participació de Jeremy Gilbert, professor a la Northwestern University de Chicago i ex Director d'iniciatives estratègiques del Washington Post, Agnes Stenbom, responsable d'iniciatives estratègiques amb IA del grup de comunicació Schibsted, i amb Abishek Prasat, responsable d'Analítica i Innovació HT, un dels grups de comunicació més importants de l'Índia.

Davant d'aquesta lentitud del periodisme en l'adopció de la IA respecte a altres camps, els experts van coincidir en la necessitat que hi hagi una aposta clara als mitjans per la innovació, és a dir: cal prendre decisions, assumir riscos i invertir recursos en experimentació. Encara que la innovació sigui sovint un camí de prova i error i no es puguin esperar resultats immediats, els especialistes en estratègia digital van tenir clar que aquesta voluntat d'innovar en aplicacions d'IA té més a veure amb un pla a llarg termini que ajudarà a millorar el producte, perquè la IA, a més d'optimitzar processos, permet identificar millor les necessitats de l'usuari. "Per aprofitar totes les oportunitats cal més inversió en projectes sobre el terreny", va dir la responsable de projectes estratègics amb IA de Schibsted, i va afegir que el periodisme "ha de passar a l'acció i establir unes bases sòlides que es puguin escalar i siguin sostenibles en el futur”.

En aquest sentit, Abishek Prasat va subratllar que al mitjà “ha d'existir una voluntat real”, cosa que implicarà invertir en experimentació i en aquest context, encara que crític per als mitjans, serà important acceptar que els resultats potser no siguin immediats. Fer innovació de qualitat amb IA als mitjans passarà per posar més focus a treure tot el seu potencial per crear nous formats i trencar la inèrcia de continuar creant peces tradicionals, perquè altrament no podrem aprofitar tots els avantatges de la IA, per exemple, va dir Jeremy Gilbert, per generar contingut evolutiu. Fins ara i en molts casos, la IA aplicada al periodisme s'està fent servir per generar "formats pensats per distribuir-se en el passat", en paraules de Gilbert. Per exemple, la creació automatitzada de textos estàtics que no evolucionen.

Els textos "són un format de notícia que perfectament es podria distribuir així al S. XIX", va dir el professor de la Northwestern. Ser més conscients d'aquestes autolimitacions en la innovació que ens autoimposam al sector a l'hora d'incorporar la IA farà que fem millors aplicacions. I la qüestió és a què ens referim quan diem “millors”. Per respondre això ens hem de tornar a preguntar per què la gent necessita la nostra informació, on aprecia el valor. Aquesta tecnologia ens pot permetre fer més tipus de formats, i per aprofitar les potencialitats d'innovació de la IA caldrà pensar sobre com treure'n partit més enllà de reproduir aquestes unitats tradicionals. Precisament aquesta ha estat una de les àrees que ha explorat un dels equips de JournalismAI, a partir de la pregunta “Com podríem fer servir el periodisme modular i la intel·ligència artificial per generar nous formats narratius?”. Serveixi com a exemple una de les idees que han sortit d'aquest projecte col·laboratiu. Es tracta d'una eina que ha desenvolupat Swedish Radio que permet deconstruir podcasts en petites unitats d'àudio per recombinar-les després en peces més llargues unides per un mateix tema. Aquesta idea té l'objectiu d'optimitzar contingut i facilitar a les seves audiències accedir a informació agrupada per temes. En aquest article expliquen el projecte i diversos casos més.

Una altra de les tendències per al futur que Gilbert es va aventurar a predir és que es produirà un canvi de mentalitat en el sector respecte a la IA, que la considerarà més accessible “Quan parlem de IA es crea una mena de mur a la ment de algunes persones que creuen que és una tecnologia a la qual aspirem però mai no arribarem”, va dir el professor i exdirectiu del Washington Post. Per això, però, serà imprescindible que els professionals del sector la integrin en els processos i comencin a confiar més en les seves possibilitats. En aquesta línia, el responsable d'Innovació del grup indi HT va considerar que aquesta adopció és precisament un dels principals reptes que caldrà fer front aquest 2022. L'èxit en aquest desafiament passarà perquè els periodistes comprovin, pas a pas, que moltes d'aquestes eines poden suposar una veritable ajuda en el seu dia a dia, va dir Abishek Prasat. Per exemple, encarant tasques com navegar entre enormes arxius fotogràfics per suggerir al periodista possibles imatges per il·lustrar un contingut, o fent transcripcions automatitzades d'àudio a text o a la inversa, com va suggerir Jeremy Gilbert “No és cara, està disponible i és accessible, fins i tot per als mitjans més petits”, va dir el professor de la Northwestern University. Aquests propers anys, doncs, el periodisme anirà comprovant que hi ha moltes eines que té sentit adoptar i això és el que, segons Gilbert, provocarà aquest canvi de mentalitat que farà que la IA cobri, a les ments dels professionals del sector, un significat molt més clar que el que ha tingut fins ara. Si això es produeix, tal com preveu, pot ser sens dubte un factor determinant perquè creixin encara més els seus usos.

Abans que es produeixi aquest canvi de mentalitat, però, serà imprescindible generar confiança en unes redaccions en què encara hi ha molt de recel cap a aquesta tecnologia, en gran part pels usos que altres actors com algunes plataformes li han donat. Hem pogut comprovar, després de tots aquests anys en què hem conviscut amb els nous gatekeepers, que posar la tecnologia al servei d'objectius purament comercials ha provocat efectes a la nostra esfera pública que encara estem patint, com la desinformació que es genera -en gran part - com a conseqüència del negoci de l'engagement, la tendència a les bombolles informatives que debiliten la nostra visió comunitària o les lògiques extractivistes de les dades que erosionen la nostra privadesa. La realitat és que el periodisme té l'oportunitat de posar la tecnologia al servei dels seus valors ètics i la seva missió de servei públic i generar confiança en una ciutadania necessitada d'interlocutors en qui confiar a l'hora d'informar-se. Per això, serà imprescindible que els professionals l'adoptin amb criteri. En aquest punt cal recordar que recentment vam presentar, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, una avançada de l'estudii sobre Intel·ligencia Artificial, ètica y periodisme que publicarà el Consell de la Informació de Catalunya en breu i que compta, entre altres experts, amb Charlie Beckett, Director del projecte Journalism AI.

A la sessió es van tractar alguns altres temes que us convidem a veure en aquest vídeo: