Presentació de l'informe sobre Intel·ligència Artificial, ètica i periodisme del CIC

Recentment hem presentat una avançada de l’informe sobre Intel·ligència Artificial, ètica i periodisme en el que hem estat treballant molt intensament el darrer any. L’estudi, que publica el Consell de la Informació de Catalunya, porta per títol Algoritmes a les redaccions: reptes i recomanacions per dotar la Intel·ligència Artificial dels valors ètics del periodisme i, a més d’aquest enfoc ètic, incorpora un estat de la qüestió sobre l’assimilació de les tecnologies exponencials a les redaccions de Catalunya, reptes i oportunitats que els mitjans catalans identifiquen en aquesta nova tecnologia que cada cop s’integra més en les redaccions.


El projecte neix d’una tesi que vam començar l’any 2019 a la UAB i, concretament als Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació. El treball parteix d’una reflexió crítica sobre la comunicació algorítmica mediada per les plataformes i els seus efectes en l’esfera pública. Quan van emergir, principalment a partir de l’any 2005, moltes persones vam veure la seva arribada amb optimisme per moltes raons, i principalment perquè van facilitar que qualsevol persona pogués comunicar sense intermediació i per tant tot augurava que més veus podrien ser escoltades.


Tanmateix, durant tots aquests anys que han passat des de llavors, hem après que no tot han estat beneficis. Hem comprovat que el seu model de negoci es basa en una lògica extractivista de les dades que erosiona la nostra privacitat, que a la nostra esfera pública, ara dominada per la comunicació mediada algorítmicament, prolifera la desinformació i que, en certa manera, la hiperpersonalització del contingut debilita la nostra visió comunitària degut a uns algoritmes que tendeixen a mostrar més del que més consumim.


Tal com comentava el día de la presentació, que va tenir lloc el passat 25 de novembre, és molt difícil dir si abans hi havia més o menys desinformació i també és molt complicat afirmar categòricament que ara estem més en bombolles que abans, quan cadascú es comprava el diari que més sintonitzava amb les seves creences i tendències polítiques, però el que sí que es cert és que tot això que moltes persones vèiem amb tant d’optimisme ja no ho veiem de la mateixa manera. No tot són beneficis.

No pensem que l’origen d’aquests problemes com la tendència a generar bombolles d’informació, la proliferació de desinformació o l’extractivisme de dades que regeixen les seves lògiques estiguin en la IA pròpiament, sinó en el fet d’enfocar-la a aconseguir objectius purament comercials, sense valors.


En aquest context, tenim la convicció que el periodisme ha de pensar com afrontar aquesta qüestió, i que una de les respostes està en la pròpia gestió de la tecnologia, la mateixa que fan servir les plataformes i que fa uns anys que s’integra a les redaccions. És a dir, si el periodisme ha de vigilar l’ús d’aquesta tecnologia, en coherència, haurà de ser capaç de posar-la al servei dels valors periodístics.


El treball té com a objectiu dotar el periodisme d'eines per liderar la tecnoètica de la comunicació

I aquí el sector té un paper fonamental, -i d’aquest punt parteix la nostra tesi- un paper que consisteix en prendre una determinació molt clara en favor de la qualitat democràtica i adoptar una posició de lideratge en la tecnoètica de la comunicació. El primer que haurà de fer per aconseguir-ho serà entendre aquesta tecnologia i demostrar que té la capacitat de dotar-la dels valors ètics de la professió.


El present treball, doncs, té la finalitat de contribuir a aquesta fita, i per això ens vam plantejar assolir 3 objectius principals:

  • Determinar els criteris ètics que el periodisme podria aplicar en l’ús de la IA, i així...

  • Dotar el periodisme d’eines per a poder erigir-se com a referent de la tecnoètica de la comunicació i, per tant...

  • Col·laborar per tal que el periodisme recuperi la centralitat en la definició de l’agenda, perquè un ús ètic de la tecnologia també pot contribuir a recuperar la confiança de la ciutadania, cada cop més conscient dels problemes de la mediació algorítmica.


Hem tingut la sort de poder comptar amb un comitè expert de primer nivell, amb els principals referents internacionals en la matèria, Nicholas Diakopoulos, professor de periodisme computacional de la Northwestern University de Chicago i autor del llibre de capçalera sobre algoritmes a les redaccions ‘Automating the News: how algorithms are rewriting the media’ i amb Charlie Beckett, autor d’un dels principals estudis sobre Intel·ligència Artificial i periodisme d’àmbit global i Director de Journalism AI, un projecte de la London School of Economics que s’encarrega d’explorar la intersecció entre periodisme i IA en el que participen professionals de mitjans de tot el món.


També hem pogut comptar amb l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya a través del seu Director, Albert Sabater, amb el Doctor en Filosofia i ètica i especialista en ciberètica David Casacuberta, amb la periodista especialitzada en TIC, Karma Peiró, amb el Catedràtic de Periodisme José Alberto García Avilés, així com amb l’especialista en innovació i ètica digital i editor de Collateral Bits, Joan Rosés.


Un dels objectius procedimentals que ens vam proposar quan vam començar la tesi, l’any 2019, va ser incentivar una reflexió participativa en el sector, i gràcies al Consell de la Informació de Catalunya hem pogut comptar amb la participació dels principals mitjans del país, tant a través d’enquestes com de grups de discussió i així hem pogut confrontar les disquisicions teòriques amb la realitat que viuen els i les professionals del sector.





Un cop feta la reflexió sobre quines eines i pràctiques amb IA generen dilemes ètics que afecten els grans principis del periodisme, hem elaborat unes recomanacions que han estat revisades pel comitè específic del CIC, que posem al servei de la professió per tal que cada mitjà disposi de més elements per poder dotar la Intel·ligència Artificial dels valors del periodisme.


L’informe es publicarà en breu i us facilitarem aquí l’enllaç per tal que el pugueu descarregar.


En aquest vídeo podeu veure la presentació que vam fer el 25/11 amb algunes dades més.




Ens veiem a les xarxes socials

  • Twitter Basic Square
  • Facebook Basic Square
  • Tumblr Social Icon
  • Snapchat Social Icon
  • LinkedIn Social Icon
arxiu
Cercar per tags
No tags yet.