Intel·ligència Artificial i periodisme: recerca i reflexió ètica que cristal·litzen en el Codi Deontològic
- Patrícia
- Nov 10, 2025
- 5 min de lectura
Actualitzat: Dec 29, 2025
Aquest 8 de novembre s'ha aprovat la reforma del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el qual incorpora actualitzacions i annexos temàtics per adaptar-se als reptes actuals del periodisme. Entre aquests, el nou annex específic sobre l’ús de la intel·ligència artificial (IA), que arriba amb motiu de l’aniversari de l’aprovació unànime, al Parlament de Catalunya, de la llei que va permetre la creació del Col·legi de Periodistes, el 8 de novembre de 1985.
Aquests darrers anys, l'adopció de la IA s'ha consolidat ràpidament en els mitjans de comunicació, transformant les rutines periodístiques a Catalunya i arreu del món. Al mateix temps que en els mitjans s’aprofita la IA per optimitzar els processos editorials, per investigar, la producció o la distribució dels continguts, aquesta integració de la IA planteja reptes ètics substancials que amenacen la credibilitat i els principis fonamentals de la professió.
Des de fa anys, diferents mirades, experiències i recerques han contribuït a obrir camins, formular preguntes i situar marcs conceptuals que han ajudat a anticipar els dilemes i orientar l’anàlisi ètica sobre IA en el periodisme. I davant aquesta nova embranzida tecnològica, que generava un allau de dubtes casuístics en el terreny deontològic, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va prendre la iniciativa d'abordar aquesta qüestió amb l'informe “Algoritmes a les redaccions: Reptes i recomanacions per dotar la intel·ligència artificial dels valors ètics del periodisme”, publicat l’any 2021.
L’informe del CIC, elaborat a partir de l’opinió d’experts i de la reflexió del sector, va proporcionar un marc de referència i va postular que els principis ètics fonamentals del periodisme —la veritat, la justícia, la llibertat i la responsabilitat— resten immutables i han d’il·luminar l’ús de qualsevol nova eina. El 2023 vaig iniciar també un projecte en actualització constant que consisteix en un recull de més de 70 guies ètiques internacionals sobre l’ús de la IA en el periodisme, que ha permès identificar patrons compartits i línies de convergència global entre criteris ètics d’adopció. A més, al 2024 vaig publicar el llibre Intel·ligència artificial, ètica i comunicació: el factor humà a l'era de la mediació algorítmica.
Tot aquest treball va néixer de la convicció que la professió necessitava referències per abordar els nous dilemes que comportava la IA, i aquests anys hem pogut constatar com aquell propòsit inicial ha anat cristal·litzant en estàndards i orientacions que avui guien la professió. Una recerca que darrerament s'ha transformat en nombroses col·laboracions de transferència del coneixement que han contribuit a generar reflexió en fòrums nacionals i internacionals en l'àmbit de la comunicació i a ampliar la recerca acadèmica; així mateix, el treball ha influit en els codis deontològics i guies de bones pràctiques de les institucions estatals que n'han publicat fins ara: el decàleg del Colexio de Xornalistas gallec, la guia per a lús ètic de la IA del Colegio Vasco de Periodistas i la guia de la Asociación de la Prensa de Madrid; finalment, també ha donat lloc a formacions i a redactar guies i llibres d’estil sectorials i de mitjans com Prisamedia, la CCMA, l'agència EFE, entre d'altres.
El darrer exemple d’aquesta cristal·lització es pot comprovar en l’Annex Deontològic sobre IA que s’acaba d’aprovar, i que és coherent amb les recomanacions que ja es van formular el 2021 des del Consell de la Informació de Catalunya i amb els patrons que el periodisme ha anat adoptant a escala nacional i internacional per avançar cap a una adopció responsable de la IA als mitjans. La proposta d’actualització aprovada és fruit de l’esforç del Col·legi de Periodistes de Catalunya i dels seus Grups de Treball, en coordinació amb el Consell de la Informació de Catalunya, dins un llarg procés de treball.
Les coincidències es manifesten en àmbits fonamentals com la necessitat de supervisió humana, l'obligació de transparència davant el públic, la prevenció de biaixos algorítmics mitjançant la vigilància de la qualitat de les dades i la promoció de la formació continuada i la interdisciplinarietat en els equips. Així, la lectura paral·lela d’aquests punts permet observar la continuïtat evolutiva del marc ètic que el sector ha anat construint en els darrers anys.
A continuació, es presenta una comparativa sintètica entre els principis recollits en l’Annex sobre IA del Codi Deontològic i les Recomanacions del CIC publicades el 2021. La lectura paral·lela d’aquests punts permet observar la coherència i la continuïtat evolutiva del marc ètic que s’ha anat construint i madurant en el nostre ecosistema professional:
Manteniment dels valors periodístics fonamentals (veracitat i rigor). Coincideixen que la IA no pot comprometre els estàndards periodístics i que els principis fonamentals romanen immutables.
Responsabilitat i supervisió humana. Estableixen que la responsabilitat final no recau en la tecnologia, sinó en les persones, i que cal supervisió humana.
Transparència i rendició de comptes. Es reforça la necessitat d’informar clarament del grau d’ús de la IA en l’elaboració de continguts periodístics.
Prevenció de biaixos i discriminació. S’adverteix sobre la importància de la qualitat de les dades i la necessitat de detectar i evitar la reproducció de biaixos i estereotips.
Protecció de la privacitat i gestió de dades. S’estableix que la privacitat és un dret fonamental i que la recollida de dades personals s’ha de limitar a allò estrictament necessari.
Risc de la personalització (filtres bombolla i pluralisme). S’alerta que la personalització algorítmica pot afectar negativament el pluralisme i l’accés a una diversitat de veus i perspectives.
Contingut sintètic enganyós (deepfakes). S’estableixen restriccions clares sobre la creació o difusió de contingut sintètic que pugui induir a engany el públic.
Formació i multidisciplinarietat. Coincideixen en la necessitat de formació contínua i d’equips mixtos que combinin coneixement tècnic i criteri periodístic.
A més, l’Annex incorpora obligacions més específiques que responen a les particularitats de la IA generativa i que són coherents amb els patrons internacionals que podem observar en el recull de guies ètiques analitzades els últims anys. L’Annex aborda directament la qüestió dels drets de creació, establint el deure d’assegurar que els continguts generats amb IA “no vulnerin drets, com ara els d’autor, de propietat intel·lectual o el dret a la pròpia imatge”, un aspecte que esdevé crític des que els models es van començar a entrenar massivament amb dades i obres subjectes a copyright. També fixa pautes clares respecte als continguts sintètics, assenyalant que els deepfakes i simulacions realistes “no compleixen els requisits mínims per ser considerats vàlids en contextos informatius” quan representen fets o persones reals.
En definitiva, la feina que vam iniciar aleshores va sorgir de la percepció que el periodisme necessitava orientació per afrontar els nous reptes que plantejava la IA, i és molt gratificant constatar que aquest esforç compartit, de moltes persones i institucions diverses, ha contribuït a sedimentar criteris que avui ja formen part del marc normatiu que ens guia i que reforça l’ambició d’un periodisme responsable en l’era de la IA.
L’aprovació del nou Codi Deontològic va tenir lloc en el marc del Congrés de Periodistes que ha tingut lloc aquest cap de setmana, en el qual he participat amb una intervenció, moderada per Mariola Dinarès, sobre l’adopció responsable de la IA als mitjans de comunicació. Poso alguns dels punts que vam comentar:
Penso que els mitjans no poden dir ‘no’ a la IA: no només ens optimitza… sinó que permet fer periodisme que abans no era possible.
Sí que és imprescindible tenir clar on ha de ser la IA i on no.
El debat important no és tant tecnològic sinó ideològic: qui controla infraestructures, sobirania i qüestionar la narrativa de productivitat com a únic relat. Pensem en clau de complementarietat, no de substitució.
L’ètica no és química pura. L’ús i el disseny de les eines importen. I cada mitjà necessita criteri propi, alineat amb els seus valors i la seva estratègia.
La convivència entre eines corporatives i eines personals és possible, però cal ordre, política clara i límits.
Els vídeos del congrés estaran disponibles ben aviat! Llavors, posaré el vídeo amb la intervenció sencera aqí mateix.
Si us interessa el tema, podeu veure el vídeo de la intervenció tot seguit:
Comentaris